Benvinguts

Dins d'aquest infinit univers virtual, en un racó molt petitet de la galàxia, trobareu el meu món particular. No és molt gran, es possible que no hi abundi la diversitat i, fins i tot, el podreu trobar una mica monòton, però és el meu i, dia a dia, estic aprenent a estimar-lo.
Ara em decideixo a compartir-lo amb vosaltres, amb els qui em coneixeu i amb els que no. M'agradaria que m’ajudéssiu a comprendre’l en els moments difícils, a ampliar els seus horitzons i a recorre’l junts.

Una abraçada!

lunes 23 de noviembre de 2009

Impotència

Crec que mai m'havia sentit així, no puc fer res per canviar el que passa... res de res, i aquest sentiment d'impotència està envaint el meu pit i em pressiona tan que em costa fins i tot respirar. Es estrany com una cosa que sembla tan simple pot arribar a ser tan i tan complicada, com dos persones que volem i busquem el mateix, estar junts, no podem arribar a aconseguir-ho. Aviat marxarà, definitivament. Ens hem enfrontat a una decisió i creiem que hem optat per l'opció millor per tots dos. Però quina ironia que el que és millor per a nosaltres és separar-nos. Suposo que la vida està plena d'ironies que semblen fetes per a destruir-nos... la vida, que vol la vida de nosaltres? que vol de mi??? no sembla que vulgui que sigui feliç, això està clar. Millor no pensar-hi en això, tampoc trobaré la resposta...
Ho sento, tinc els vostres blocs abandonats, suposo que no tinc massa ganes de res.

viernes 13 de noviembre de 2009

Mujer al borde de un ataque de nervios!!!!!!!

Així resumiria el meu estat d'aquesta setmana, poca cosa més puc dir fins que no s'aclareixi tot plegat. No sé si recordo una setmana tan llarguíssima com aquesta en tota la meva vida!

jueves 5 de noviembre de 2009

Save tonight

Aiiii si, estic enyorada!!! Si es que no puc fer res més que pensar i pensar i pensar i pensar... amb tu amor, amb qui sinó? No m'estranya que no tingui ni ganes d'escriure, ni de llegir, ni de ná de ná! si és que el meu cap no dona per a més! jeje

Però com no pensar en aquella nit del 23-24 d'octubre? si m'has regalat el millor aniversari de la meva vida? Ufff quina mandra no els que em llegiu??? Ja estareu pensant... calla, el típic mail pastelero d'amor... quin rotllo ;) Bé tranquils/es, per una mica tampoc passa res eh??? Heu de perdonar l'estat de “enagenación” però ja m'enteneu si heu passat alguna vegada per això no? El mateix dia 24 va marxar i encara es fora des de llavors. No sé que passarà quan torni però sigui el que sigui no podrà canviar el que sento. Lo nostre és complicat, massa complicat... ja ho he comentat més d'un cop per aquí. Els dos sempre hem estat conscients d'on ens ficàvem i hem estat sincers en tot moment, així que no hi ha espai per a retrets. Potser no m'enteneu, és normal no? m'explico a mitges. Un d'aquells altres moments en que me'n penedeixo de no haver fet aquest blog completament anònim. Tampoc es que tingui que amagar tantes coses, però crec que l'anonimat et permet expressar-ho tot més lliurement.
Ara igual penseu, pel que diu aquest tio ha matat amb algú o es traficant de drogues o està casat, home no aneu desencaminats. Per lo de casat eh? per lo altre no. Casat no, separat. Quines edats que tenim més dolentes ja, crec que a partir d'ara les probabilitats de trobar-nos amb homes divorciats es multipliquen per cent cada any que passa! jejeje. Ara recordo el que diu el pare d'una amiga meva: vosaltres sereu dones de segona... De segones núpcies espero que vulgui dir, perquè jo no vull ser la segona de ningú eh? Jo la primera, que sóc filla única i no m'agrada compartir :) Però que estigui separat no és el problema, son moltes altres coses que com sempre he dit, ens separen. I ja no som nosaltres dos ara, sinó més aviat la gent que ens envolta. Que importa la gent si això es cosa de dos?? Es lo que podeu estar preguntant-vos ara, no? Doncs aquí importa i molt. Ja us dic que és complicat, està clar que em van els reptes a mi. Ai si, millor fer conya. Tampoc en tinc massa ganes de parlar perquè me'n faig mala sang de tot plegat, de que serveix donar-li tantes voltes a les coses? De res, oi? El que tingui que ser serà, així de fàcil. Quan torni ja veurem com han anat les coses i cap a on tirem. Però per a que enganyar-nos, no pinta massa bé. Uuuuffffff, ja us veig aguantant-me les penes després....... Crec que aquesta cançó reflexa perfectament el que sentim ara mateix. Si l'anglès no és lo vostre i li pregunteu al Sr. Google la traducció de la lletra, fijo que us ho soluciona en un plis!

Save tonight - Eagle Eye Cherry

lunes 2 de noviembre de 2009

Sembla mentida...

Ja fa quasi un mes que no escric??? Aiii deu, com passa el temps no? Mira per on que també ha passat el meu aniversari, 29!!!!!! Ufff quina depre l'any que vé..... trenta.... com pot ser?? Si fa quatre dies estava a la uni i en feia vint, quines coses.

Ara mateix estic a la feina i no tinc massa temps! Em reclamen els investigadors... queda pendent escriure un post com deu mana.